Segon dia a la Val d'Aran i continuen els clàssics. Avui toca el Tuc de Salana. Sortim de l'aparcament de Prats des Naviaus amb els esquís a l'esquena durant poc més de mig quilòmetre. En calcem els esquís i continuem amunt per la pista fent dreceres ja que la neu ho permet. Seguim la ruta normal de Banhs de Tredòs fins a la Bòrda de Lacreu.
En aquest punt deixem la pista principal i continuem a la dreta per la Coma de Montanèr, recorregut molt trinxat per les nombroses traces dels dies anteriors. A partir d'aquí comencem a guanyar desnivell, sobretot en la part final de la coma. Continuem en terreny més suau fins al gran plató anomenat Cap dera Coma de Montanèr, aquí amb el Tuc de Salana ja ben visible. Curiosament, la vegetació que arriba gairebé al final de l'aresta ens dona una sensació de cim assequible i fàcil mentre la boira lentament ens va embolcallant rere nostre.
Encarem l'aresta final, en alguns trams dreta i obligada en neu dura i descalçant-nos els esquís en els darrers cinquanta metres de desnivell fins al cim amb absència de neu. Al cim, amb el permís de la boira, mengem alguna cosa i fem unes fotos amb vistes espectaculars sobre el Montardo. Descartem la baixada de la seva cara est per la falta de visibilitat i perquè no portem altres tracks de gps que els de la ruta normal. Decidim baixar pel mateix itinerari de pujada amb molt mala visibilitat fins que no arribem a la Coma de Montanèr. Retornem al punt de partida amb neu trinxada per les traces antigues i transformada però que encara permet esquiar amb dignitat.